Benvinguts al blog oficial de la Meritxell Nus

2008-12-27T10:04:00.000-08:00

Biografia

Meritxell Nus va néixer a Estac una tardor de 1985. A punt de celebrar els 23 anys d'edat, l’inici de l’etapa universitària li va descobrir la urbanitat: una altra manera de viure. Lleida és la ciutat que l’acull i l’esperona. A la UdL va cursar Filologia Catalana. És poetessa hi ja ha publicat escrits detacables. Ella continua escrivint, com sempre, sense pressa i amb devoció i amb la ferma convicció que els seus millors poemes seran els de demà. Forma part del col·lectiu literari "La tertúlia del Dimecres".
Últimament ha estat treballant a l'IES Ciutat de Balaguer, substituint a la professora de català d'aquest. És allí on s'ha guanyat l'estima entre els alumnes d'aquest centre.
Forma part del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida com a representació de l'estudiantat al Consell del Departament.
Aquest estiu viatjarà fins a la capital francesa, París, per a cursar un curs d'estiu per a millorar una de les seves llengües predilectes, el francès.
Des d'aquí, li volem desitjar sort en els seus nous i esperançadors projectes!

Els seu poble: Estac

Mostra un mapa més gran

Video de Meritxell Nus a l'Enseuada (29-9-2007)

Poemes premiats de Meritxell Nus©
XVII Premi Literari Les Borges del Camp 2006
Premi Poesia
Després del vent
de Meritxell Nus Gallart

PENSAMENT
La terra humida pel baf de gegants,
sota els peus, l’avenir, algun miratge
que no has pogut desmentir, per sublim.
Diries que ha deixat de ploure al pas
cansat dels dies caminats. Ja saps
com bullen les nafres al pit, després
de l’aigua caient a dolls, tot fent solcs.
Tens il•lusions perquè t’estàs morint.
Meritxell Nus Gallart

NOVEMBRE
T’ha glaçat una molla d’esperança
el fred aspre que colpeix, a poc
a poc, camins pelats per on avança
un altre hivern golut.
Has somiat que havien tret ja les plantes
del teu terrat de casa. I ben desperta,
sents el cruixir
dels ossos dels arbres, ran del camí.
Meritxell Nus Gallart

“Sense enyor,
se’ns va morint la llum...”.
Gabriel Ferrater

MEMÒRIA HUMIDA
Han tallat el noguer tres cops glaçat,
el recer de les nostres pors,
l’ombra caduca de l’agost.
On s’acaba el camí,
hi ha un mirall gelat de polsim
on retrates els llavis
ardents de besos, malmesos de fred,
els ulls apedaçats de tant record,
foscos de ser neguit.
Ets tu tan real com el tel
de gebre a la vorera.

Cada plec roent dels dies d’estiu
és ara un bocí de vidre a l’estómac.
Meritxell Nus Gallart

MEMÒRIA
Plourà ulls i records,
quan es despengi
l’última fulla
de tots els arbres morts.

“Només somric i penso
a destruir el nom
amb el silenci”
Salvador Espriu

VACIL•LACIÓ
Et fan pensar els aniversaris
els anys ordenats de l’ahir,
els dies discrets de ser jove,
els noms que no tenen sentit.
Has volgut buidar la memòria
per creure’t teranyines d’oblit,
l’oblit està ple de memòria
recordes, al ritme d’aranyes
tèrboles i fines, incertes
que malden per filar un destí.

L’edat són somnis i migranyes
que et veuen desertar
penes i places, al llindar
de la humiliació,
de les promeses que fan riure.
Ara els noms se’t tornen ben clars,
i jugues a viure amb pecats,
comptant les aranyes que filen,
per tu.
Meritxell Nus Gallart

DECORATS PER NO GUANYAR
Unes taques d’humitat han quallat
lentament al nou decorat del nostre
bar. Avui són totes teues les tasses
de cafè, per tants cops que les recordo
a frec del teu llavi massa covard.
Fa dies, la gotera del desig
ens perfora les vides.

Just quan te’n vas,
el propietari diu de repintar
amb un color apagat,
les parets que ens amagaven del món
com un exili.
Meritxell Nus Gallart

SECRETS
Sap coses que mai no vas explicar-li
dels dies de seda, on al seu cos
li endevinaves les pors al melic,
o al telam d’un crit parpellejat.
El vent, el mateix que torna la mar
rabiosa, us ha tancat les portes
de tots els bars que us feien companyia
quan encara sabíeu de guanyar
i no us avorria ni el joc, ni el fum.

Tu també saps coses del temps de cucs
i papallones.
Avui em telefones
amb ganes de morir-te.
I de parlar-ne.
Meritxell Nus Gallart

PELL DE PETXINA
Hem viscut brutalment.
Amb la mandra boirosa
dels anys difícils,
recomptem hores i badalls.
Ajaguts al sofà desfilem una bufanda,
lliguem un cigarret.
Diem d’anar a passeig,
també a recollir unes petxines.
Mentre esperem fa massa fred.
Bastim corriols de fum i de fil,
de pell de petxina damunt la sorra.
Meritxell Nus Gallart

CAUSES PERDUDES
T’esperaré un dissabte,
quan el sol faci la tarda més llarga.
Amb la fe dels cecs, seré puntual.
Mitja rialla i els nervis al gest.
Diràs que avui també l’atzar ens fa
companys, i un lloc a la plaça dels gats.
Voldràs saber els anys que tinc,
on cau el nom estrany del poble on visc,
si els meus amants són prou intel•ligents.
Sé respondre detalls que no ens importen.
No em preguntis per què se’m mor als ulls
la vida dels gats de cada dissabte.
Meritxell Nus Gallart

PREPARATIUS INÚTILS
Perquè no has vingut hi ha un veler de sal
que no sap on va i escup les onades.
Tenia a punt els carrers amb balcons,
aquelles cançons que ens fan fer la sort,
copes de vi tranquil, la calma justa
de l’aigua en pau. Els ulls massa pintats,
com l’ombra del demà.
A punt, la vida per tu, una barca per dos, la mar.
Amb vent, i sota un cel de sucre fi
m’invento el dissabte que no hem tingut.
Meritxell Nus Gallart

ESTACIONS
S’acomoden segons, postals i espais
a l’espera de dies prou amables,
segons tenim previst a l’interior,
avui, que som només que recipients
de projectes i algun record d’argent.
Agosarats fem càlculs, resumim
l’esfera de les estacions viscudes
i simulem que no tenim el temps,
que no hem pensat mai més en aquell tren
folrat d’estiu i de mitja tardor.
Aquell tren duia el nostre món al cor
d’un hivern carregat de ferro vell.
Meritxell Nus Gallart

IRREALITAT
Despullem-nos. Que negui el cos
tots els camins de la fugida.
No diré mai la gràcia d’un
envelat de festa major,
el luxe de plaça empedrada,
la carretera estreta. Quilòmetres
freds que faré encara per veure’t.
Se’m perd la nit i ballo sola.
No dormiré mai més com ara
somio una vida senzilla
al recer d’un amor de festa.
Desperta’m. Calla’t el misteri
del que serem quan siguem grans.

Meritxell Nus Gallart

Revista la Paeria núm. 167 on surt Meritxell Nus (la segona començant per la dreta a la imatge)
L’Institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida aposta per tercer any pels joves poetes dedicant-los un cicle de recitals on poden fer sentir els seus versos en viu i donar-los a conèixer al públic. La poesia que se sentirà en les sis sessions que conformen el tercer cicle de “Versos de Temporada” serà diversa i singular. El calendari preveu 3 recitals a la primavera (març, abril i maig) i 3 més a la tardor per cloure l’any (octubre, novembre i desembre). Tots els reci- tals se celebraran en dijous, a les 20 h, al Cafè Teatre de l’Escorxador.

L’objectiu dels organitzadors és oferir al públic un espectacle diferent, de barrejar diferents àmbits de les arts dalt d’un escenari per fer que esde- vinguin recitals poètics novedosos. Amb el títol de “Falconada”, Jordi Solé oferirà el 27 d’abril el seu recital de poesia. Llicenciat en Història, Solé va guanyar el Premi de Poesia de la Universitat de Lleida l’any 2000 i en fou finalista el 1999. Els altres recitadors són Lorenzo Plana, (març), Car- me Casanovas (abril), Meritxell Nus (octubre), Eduardo López Truco (nov- embre) i Enric Boluda (desembre).

Descarregar PDF de la noticia:

Diploma lliurat a la Professora Meritxell Nus el dia 19 de juny de 2008 durant el beure de classe al Passeig de Balaguer